Meat Free Mondays

Imatge

 

De segur que molts de vosaltres haureu sentit a parlar del canvi climatic. Es tracta d’un fenòmen que provoca l’increment de la temperatura mitjana del planeta, que segons un estudi de (Schellnhuber et al., 2006) ha estat d’uns 2 graus ens els últims 200 anys, degut a l’emissió descontrolada de determinats gasos procedents de l’activitat humana. Aquests gasos són principalment el metà (CH4), l’òxid nitrós (NO2) i el diòxid de carboni (CO2). Les principals fonts emissores d’aquests gasos són, com ja us deveu haver imaginat, la indústria (sobretot la química i la metal·lúrgica) i el transport (amb el transport rodat privat i el transport aeri al capdevant). Però, ai las! Un sector que s’ha assenyalat un del màxims emissors és l’agricultura. Segons un estudi publicat a la prestigiosa revista científica The Lancet (McMichael et al. 2007) l’agricultura, on s’hi inclou la ramaderia, produeix un 22% del total de gasos d’efecte hivernacle.  En posteriors estudis, aquesta contribució s’ha estimat que pot arribar fins al 33% (EPA, 2006). Entre les diferents activitats de l’agricultura que provoquen l’emissio d’aquests gasos; l’ús de fertilitzants, plaguicides o el treball de la terra, la ramaderia es considera el de major importància per tones de gasos emesos a l’atmosfera. De fet, en el mateix estudi de The Lancet, s’estima que els animals de granja, i en especial el remugants, son els responsables del 80% del total de les emissions agricoles de metà i òxid nitrós. Concretament el metà, el que es considera el gas amb una acció sobre el clima més poderosa ja que cada molècula d’aquest gas té un efecte 20 vegades més potent que el CO2.

Amb un increment dels nivells atmosfèrics dels gasos d’efecte hivernacle en un 70% els darrers 40 anys, la reducció d’aquests gasos és a l’agenda de la majoria dels governs dels països industrialitzats (excepte Andorra, Canada, els EE.UU i el Sudan del Sud que no van ratificar els protocols redactats a Kyoto). El sector agrícola, i en especial el ramader, no es lliuren d’aquest objectiu i en els últims anys la reducció de gasos d’efecte hivernacle en els animals de granja s’ha convertit en un objectiu primordial. Hom no pot obviar les dades que s’han donat anteriorment i és evident que hi ha d’haver un canvi d’estratègia en la producció animal. Des de les administracions, com per exemple l’Europea o la dels Estats Units, d’associacions de productors o d’algun grup de recerca, sembla que aquest canvi d’estratègia va cap a una major intensificació de la producció animal. Algun publicació científica postulen que el subministrant dietes més concentrades i una estabulació mes limitada als animals, condueix a una reducció dels gasos per cada unitat de producte produïda (p. ex. Carn o llet) (Gill et al. 2009; Waghorn i Hegarty, 2011). Tanmateix, a priori, em permeto el dret de dubtar d’aquesta mesura per diverses raons.

La primera és que la cria de remugants és l’única via, sobretot en cultures poc industrialitzades, de convertir les pastures de baixa qualitat en aliment per als éssers humans (carn, llet) o produir matèries primeres importants com la llana i el cuir (Garnett, 2010). Per tant, la cria extensiva d’aquests animals representa la única font de matèries primeres al seu abast. En aquests casos, la intensificació de la producció produiria efectes adversos sobre l’accessibilitat dels recursos per aquestes poblacions sinó és que resulta a la pràctica impossible.

En segon lloc, s’ha exposat que l’abandonament de les pastures podria comportar efectes nocius per la biodiversitat. La interacció mil·lenària entre la ramaderia, els animals salvatges i plantes s’ha consolidat com un ecosistema estable que patiria el risc de ser destruït si els animals passen a ser criats en sistemes intensius.

Finalment, convé considerar també les conseqüències ètiques de la intensificació ramadera sobre el benestar animal. Segons la científica anglesa Marian S. Dawkins, el benestar animal s’esdevé quan els animals estan sans i tenen el que volen. En altres paraules, que a més de disposar d’una salut i una alimentació adequada també siguin capaços de desenvolupar el seu comportament natural o que es propi en l’espècie.

Potser abans de posar-nos a pensar en com ha de canviar la menar com criem els animals, hauriem de revisar les xifres de consum de productes d’origen animal i en especial de la carn. Segons la FAO, el consum anual per càpita en els països industrialitzats és de 95.7 kg (World Agriculture towards 2015/2030, an FAO perspective) malgrat es considera que un consum saludable no hauria de superar el 70 kg. Amb aquest context, una de les estratègies per disminuir l’efecte de la producció animal sobre el planeta que cal posar sobre la taula, i mai millor dit, és precisament la reducció del consum de carn. Tal vegada, això és el que la campanya Meat Free Mondays pretén fer. Aquesta campanya, engegada per diverses associacions dels EEUU i del Regne Unit, es basa en escollir un dia a la setmana per evitar el consum de carn. Aquest gest, transportat a escoles, hospitals i altres institucions significatives pretén tenir no només un efecte sobre el consum de carn sinó també conscienciar als consumidors de les conseqüències que el consum de carn sobre el planeta. Jo només hi afegiria que la resta de dies de la setmana es consumeixi amb responsabilitat, ja sabeu allò de qualitat i proximitat, però això ja és una altra història.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s